S’inaugura una exposició del dibuixant Ivá (Ramón Tosas, 1941-1993) amb originals d’una de les seves obres més conegudes; Makinava, el último choriso.
[Els seguidors de
Cinema des del Galliner podeu preguntar-vos: Què té a veure aquesta notícia amb el cinema? Doncs molt. Aquí teniu, per exemple, la primera adaptació del
Maki a pantalla gran, interpretat per
Andrés Pajares...
... que, per cert, va tenir una segona part:
Més encara:
Juan Echanove va participar a la adaptació al cinema de l'altre gran obra de l'
Ivá:
Historias de la Puta Mili:
Això aclarit, ja podem proseguir...]
El 21 de març a les 19 h es va inaugurar a la
Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra una mostra de obres originals del famós creador d’
Historias de la puta mili o el propi
Makinavaja, les dues tires còmiques que va crear per la revista satírica
El Jueves. Amb aquesta exposició es vol celebrar el 25 aniversari de la creació del personatge.
A l'acte va estar present la vídua del artista,
Gloria Sánchez, qui molt amablement ha cedit els originals. La presentació ha estat portada a terme per
Pepe Gálvez, guionista (
11-M: la novela gràfica) i expert en còmics; i per
Alfons López, humorista gràfic (
Orgasmos cotidianos,
Color café).
Un tercer ponent que no figurava al programa ha estat l’actor de teatre
Ferràn Rañé, que va ser el primer intèrpret de
Makinavaja al teatre (va guanyar el
Premi de la crítica de Barcelona, el 1990, per aquest personatge); i que, curiosament, també va interpretar un altre personatge d'
El Jueves:
Quico el progre (amb el qual va guanyar un
Premi Ondas), de
J.L. Martín.
Alfons López ha fet un recorregut per la trajectòria professional i vital d'
Ivá, amb el que va coincidir professionalment en molts projectes, com poden ser els seus inicis a la revista infantil
Patufet o altres de caire adult i satíric com
Matarratos o
El Papus (totes dues projectes personals del mateix
Ivá), a més a més de les seves primeres col·laboracions a
El Jueves.
Més tard,
Ivá va passar una temporada a
Londres on va conèixer a la seva dona (anècdota que ella mateixa ha comentat) i d'on va tornar perquè “allí comen fatal”, segons deia.
A la seva tornada va continuar al
Papus a on, segons
Alfons López, a tots els efectes era el director. Per aquelles dates la revista va patir un atemptat i gairebé tots els empleats es van incorporar a
El Jueves.
Després d`una estança a
Veneçuela,
Ivá va retornar a la revista
El Jueves el 1986, i va ser llavors quan va crear al
Makinavaja i al "sargento chusquero"
Arensivia, dins d'
Historias de la puta mili. La incorporació del personatge va disparar les vendes de la publicació, la qual cosa la va consolidar dins del mercat editorial i la va fer molt popular.
Per la seva banda,
Pepe Gálvez s'ha referit al moment social, polític i econòmic en el qual
Ivà va “parir” el seu quinqui, de vegades un
Robin Hood i de vegades un aprofitat només interessat en les seves coses, sempre acompanyat de la seva disfuncional “família”:
Popeye,
Moromierda, el seu nebot
Pitufo o el pare d’aquest,
La Manoli (que abans es deia
Manolo Fernández i treballava de camioner...). Tot plegat, un reflex del “lumpen” del barri del
Raval, que
Ivá va conèixer de jove, quan vivia en una pensió d'aquesta zona.
Gálvez també ha destacat la reconstrucció que
Ivà va fer del llenguatge del carrer, tot originant una nova parla que va fer molt famoses les expressions "Po fueno, po fale, po malegro", "¡cagontó!" o "¡to er mundo ar suelo!". Tant famoses, de fet, que la gent las va adoptar com a pròpies.
Igualment, ha lamentat que
Ivá no rebés en vida cap reconeixement de la indústria del còmic.
Gloria Sánchez ha confirmat que, fins l’any de la seva mort,
El Salo del Còmic de Barcelona no li va otorgar un premi, i que el va haver de compartir amb
Francisco Ibáñez.
Finalment,
Ferràn Rañé ha parlat de la facilitat de les creacions d'
Ivá per ser adaptades a qualsevol mitjà, tant cinematogràfic, com televisiu o teatral. De fet, existeixen dues pel·lícules de Makinavaja, una sèrie de televisió del mateix nom i una d'
Historias de la puta mili.
Respecte a la seva representació teatral del personatge, l’actor ha comentat divertides anècdotes. Per exemple, de com gent que mai havia pisat un teatre va veure l’obra comentat que els havia agradat molt... i que s’havien colat sense pagar! O que li van robar més d’un cop la “xupa” de cuir del
Maki del seu vestuari.
Destaca especialment la història de que, en la gira pel
País Basc, el personatge de
Makinavaja feia un acudit referent a
ETA en el que simulava que parlava basc.
Ferràn Rañe tenia por de la reacció del públic, no obstant això va resultar el gag mes rigut i aconseguit per aquelles conrades. A ulls del intèrpret això demostra que
Ivá era capaç de fer acudits “políticament incorrectes” sense deixar de connectar amb tots els possibles destinataris.
Amb aquesta intervenció l’ acte va finalitzar amb l’aplaudiment de tots els assistents.
No queda sinó aconsellar a tothom que no deixi passar l’oportunitat de visitar l’exposició que romandrà a la biblioteca fins el 8 d’abril. És una oportunitat única de conèixer de més a prop a un dels millors historietistes còmics que ha donat la nostre indústria gràfica.
