Durant aquet període nadalenc el Cinema des del galliner te les seves portes tancades, però ja que un segur servidor ha acudit a algunes estrenes de cinema trobo adient aprofitar la possibilitat de comentar aquestes pel·lícules que m’ofereix el blog del programa. Passem doncs al assumpte.
EL TOPO: basada en una novel·la del mestre de les histories de espies John le Carrè anomenada Tinker Tailor Soldier Spy i dirigida pel director suec Tomas Alfredson (que va saltar a la fama amb la meravellosa Déjame entrar) El topo es una molt aconseguida reconstrucció de la època de finals dels seixanta o començaments dels setanta en plena guerra freda.
La historia en si mateixa es molt simple, a George Smiley (Gary Oldman) li encarreguen la missió de trobar a un traïdor dintre del comandament del Servei Secret Britànic.
El nom de Oldman està sonant com a candidat als Oscar de aquet any gracies a aquet paper. Igualment destaquen les actuacions dels altres protagonistes com Colin Firth, Toby Jones, John Hurt (que curiosament també te una estrena en cartell aquesta setmana, Inmortals) o Benedict Cumberbatch (últimament molt popular gracies a la sèrie anglesa Sherlock).
La trama està repleta de detalls que reflecteixen la paranoia que imperava aleshores al mon de la lluita de blocs. Els conflictes, les pors, els dobles jocs...tenim, docs, una “peli” de espies que no te massa a veure amb James Bond o Missió Impossible sinó que ens ensenya com treballaven els espies autèntics de aquell temps.
NOCHE DE FIN DE AÑO: Es tracta de una comèdia típica i ben intencionada de aquestes dates que aprofita l´éxit i la estructura de pel·lícules com Love Actually. Un munt de histories creuades on molts (però molts!) personatges desenvolupen les seves petites trames que a poc a poc s’aniran relacionant , encara que sigui tangencialment, amb totes les altres.
La llista de estrelles consagrades que actuen al film dona vertigen, a saber: Ashton Kutcher, Jon Bon Jovi, Hilary Swank, Robert De Niro, Halle Berry, Sarah Jessica Parker, Michelle Pfeiffer o Zac Efron.
Jo particularment sento curiositat del cost total de contractar a tants actors importants (mots de ells amb Oscars) amb altres que potser no son tan reconeguts però si compten amb la capacitat de atreure a molt de públic.
Encara que a nivell personal no soc molt aficionat a aquet tipus de pel·lícules he de reconèixer que aquesta, amb tots els seus tòpics, resulta entretinguda i agradable de veure (i retrobar a Michelle Pfeiffer o a Halle Berry a mi sempre m’alegra) Nova York es gairebé un personatge més i està molt present al llarg del metratge amb els seus carrers mes icònics.
Es, doncs, una peli per portar a la dona, novia o amiga. Te ho agrairan i per tu no serà un sacrifici massa gran perquè segurament també t’agradarà.
IMMORTALS: En el mític mon de la antiga Grècia el rei Hiperión (Mickey Rourke) ha traçat un pla per alliberar als Titans, antics adversaris dels deus del Olimp, i així provocar el caos i la destrucció. Per aconseguir-ho ha de trobar el poderós Arc de Epiro, un arma mística capaç de obrir la presó dels ancestrals adversaris del olímpics. Incapaç de intervenir directament en els assumptes dels humans debut a les seves pròpies lleis, el deu pare, Zeus, sota la seva forma humana de un vell savi (John Hurt) instrueix al jove guerrer Teseo (Henry Cavill , que actualment està treballant en la nova versió de Superman) per enfrontar-se al embogit rei Hiperión amb l ajuda de una bella oracle (Freida Pinto) i un lladre (Stephen Dorff).
Aprofitant l’èxit de títols com 300 (els productors de aquest film també estan al darrera de Immortals) o Furia de Titanes el director de origen indi Tarsem Singh ens ofereix la seva peculiar visió del “pèplum grec”.
Sing només te un parell de pel·lícules al seu haver , La Celda y The Fall. El Sueño de Alejandría on destaca un estil visual molt marcat estèticament, recarregat i un xic excèntric. Molt exòtic en els decorats, els paisatges o el vestuari.
A Immorals tots aquets elements característics es mantenen fent servir a mes a mes efectes digitals i visuals que ja es van emprar a 300 o Furia de Titanes a les escenes de lluites que en alguns moments es poden considerar fins i tot un poc “gore”, amb molta sang (digital, aixó sí).
Es, doncs, una pel·lícula adient pels amants del fantàstic o aquell que cerca un film d’aventures per passar l’estona.
EL HOMBRE CERILLA: Es tracta de una producció italiana, L`Uomo Fiammifero, que explica l’historia de un nen d’onze anys anomenat Simone que viu en una zona rural de Itàlia a l’estiu de l’any 1982 amb el seu pare. Simone te una desbordant vida interior plena de amics imaginaris amb els que passa mil aventures mentre busca al Hombre Cerilla, un personatge fantàstic que, pensa ell, li podria ajudar a complir els seus desitjos. Coneix, a mes, a una nena de ciutat de la seva edat que compartirà part de les seves aventures.
La historia sembla filmada amb molts pocs mitjans, en un entorn que ens pot recordar a qualsevol conrada campestre on segur que qualsevol de nosaltres ha passat algunes vacances de estiu. Però en mig de aquet ambient, idíl·lic alhora que quotidià, el director e il·lustrador Marco Chiarini introdueix la il·lusió i la fantasia personificada pels amics imaginaris de Simone o per unes animacions molt senzilles que simulen ser els dibuixos dels protagonista.
Es una historia molt elemental alhora que molt bonica que recordarà a tots els espectadors els estius de la seva infantesa, quan es dedicaven a viure aventures entre els arbres i el soroll de les cigales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada