(Cinema des del galliner és un programa del grup Panorames de cinema)

dimecres, 28 de desembre del 2011

Estrenes 2011: Desembre (i V)



dilluns, 26 de desembre del 2011

ESTRENES DE LA CARTELLERA DEL 23 DE DESEMBRE.

Durant aquet període nadalenc el Cinema des del galliner te les seves portes tancades, però ja que un segur servidor ha acudit a algunes estrenes de cinema trobo adient aprofitar la possibilitat de comentar aquestes pel·lícules que m’ofereix el blog del programa. Passem doncs al assumpte.

EL TOPO: basada en una novel·la del mestre de les histories de espies John le Carrè anomenada Tinker Tailor Soldier Spy i dirigida pel director suec Tomas Alfredson (que va saltar a la fama amb la meravellosa Déjame entrar) El topo es una molt aconseguida reconstrucció de la època de finals dels seixanta o començaments dels setanta en plena guerra freda.

La historia en si mateixa es molt simple, a George Smiley (Gary Oldman) li encarreguen la missió de trobar a un traïdor dintre del comandament del Servei Secret Britànic.

El nom de Oldman està sonant com a candidat als Oscar de aquet any gracies a aquet paper. Igualment destaquen les actuacions dels altres protagonistes com Colin Firth, Toby Jones, John Hurt (que curiosament també te una estrena en cartell aquesta setmana, Inmortals) o Benedict Cumberbatch (últimament molt popular gracies a la sèrie anglesa Sherlock).

La trama està repleta de detalls que reflecteixen la paranoia que imperava aleshores al mon de la lluita de blocs. Els conflictes, les pors, els dobles jocs...tenim, docs, una “peli” de espies que no te massa a veure amb James Bond o Missió Impossible sinó que ens ensenya com treballaven els espies autèntics de aquell temps.

NOCHE DE FIN DE AÑO: Es tracta de una comèdia típica i ben intencionada de aquestes dates que aprofita l´éxit i la estructura de pel·lícules com Love Actually. Un munt de histories creuades on molts (però molts!) personatges desenvolupen les seves petites trames que a poc a poc s’aniran relacionant , encara que sigui tangencialment, amb totes les altres.

La llista de estrelles consagrades que actuen al film dona vertigen, a saber: Ashton Kutcher, Jon Bon Jovi, Hilary Swank, Robert De Niro, Halle Berry, Sarah Jessica Parker, Michelle Pfeiffer o Zac Efron.

Jo particularment sento curiositat del cost total de contractar a tants actors importants (mots de ells amb Oscars) amb altres que potser no son tan reconeguts però si compten amb la capacitat de atreure a molt de públic.

Encara que a nivell personal no soc molt aficionat a aquet tipus de pel·lícules he de reconèixer que aquesta, amb tots els seus tòpics, resulta entretinguda i agradable de veure (i retrobar a Michelle Pfeiffer o a Halle Berry a mi sempre m’alegra) Nova York es gairebé un personatge més i està molt present al llarg del metratge amb els seus carrers mes icònics.

Es, doncs, una peli per portar a la dona, novia o amiga. Te ho agrairan i per tu no serà un sacrifici massa gran perquè segurament també t’agradarà.

IMMORTALS: En el mític mon de la antiga Grècia el rei Hiperión (Mickey Rourke) ha traçat un pla per alliberar als Titans, antics adversaris dels deus del Olimp, i així provocar el caos i la destrucció. Per aconseguir-ho ha de trobar el poderós Arc de Epiro, un arma mística capaç de obrir la presó dels ancestrals adversaris del olímpics. Incapaç de intervenir directament en els assumptes dels humans debut a les seves pròpies lleis, el deu pare, Zeus, sota la seva forma humana de un vell savi (John Hurt) instrueix al jove guerrer Teseo (Henry Cavill , que actualment està treballant en la nova versió de Superman) per enfrontar-se al embogit rei Hiperión amb l ajuda de una bella oracle (Freida Pinto) i un lladre (Stephen Dorff).

Aprofitant l’èxit de títols com 300 (els productors de aquest film també estan al darrera de Immortals) o Furia de Titanes el director de origen indi Tarsem Singh ens ofereix la seva peculiar visió del “pèplum grec”.

Sing només te un parell de pel·lícules al seu haver , La Celda y The Fall. El Sueño de Alejandría on destaca un estil visual molt marcat estèticament, recarregat i un xic excèntric. Molt exòtic en els decorats, els paisatges o el vestuari.

A Immorals tots aquets elements característics es mantenen fent servir a mes a mes efectes digitals i visuals que ja es van emprar a 300 o Furia de Titanes a les escenes de lluites que en alguns moments es poden considerar fins i tot un poc “gore”, amb molta sang (digital, aixó sí).

Es, doncs, una pel·lícula adient pels amants del fantàstic o aquell que cerca un film d’aventures per passar l’estona.

EL HOMBRE CERILLA: Es tracta de una producció italiana, L`Uomo Fiammifero, que explica l’historia de un nen d’onze anys anomenat Simone que viu en una zona rural de Itàlia a l’estiu de l’any 1982 amb el seu pare. Simone te una desbordant vida interior plena de amics imaginaris amb els que passa mil aventures mentre busca al Hombre Cerilla, un personatge fantàstic que, pensa ell, li podria ajudar a complir els seus desitjos. Coneix, a mes, a una nena de ciutat de la seva edat que compartirà part de les seves aventures.

La historia sembla filmada amb molts pocs mitjans, en un entorn que ens pot recordar a qualsevol conrada campestre on segur que qualsevol de nosaltres ha passat algunes vacances de estiu. Però en mig de aquet ambient, idíl·lic alhora que quotidià, el director e il·lustrador Marco Chiarini introdueix la il·lusió i la fantasia personificada pels amics imaginaris de Simone o per unes animacions molt senzilles que simulen ser els dibuixos dels protagonista.

Es una historia molt elemental alhora que molt bonica que recordarà a tots els espectadors els estius de la seva infantesa, quan es dedicaven a viure aventures entre els arbres i el soroll de les cigales.

divendres, 23 de desembre del 2011

Estrenes 2011: Desembre (IV)



dissabte, 17 de desembre del 2011

12è Galliner de la temporada
(i últim de l'any 2011):
Estrenes de la setmana
i la franquícia de Misión Imposible!

En el dotzè Cinema des del Galliner a Ràdio Cornellà de la temporada...


... i últim de l'any 2011, Julio Hernando ha tornat a fer la crònica de la gairebé totalitat d'estrenes de la setmana que ja ha pogut veure. Jaume Vidal i Francesc Aguilar l'hem acompanyat a la primera part, amb Albert Rodríguez absent per la feina que ens va explicar la setmana passada.

A la segona part del programa, s'ha afegit a la tertúlia, via telefòncia, Quimet Cabeza, per ajudar-nos a analitzar la saga de Missió Impossible, de la que divendres es va estrenar la quarta part:


I en el proper programa, el dia 14 de gener de 2012, més pel·licules d'estrena i la presentació, per part d'un servidor, de El cel sobre Berlin (Der Himmel über Berlin, 1987) ,de Wim Wenders

Bon profit de ràdio i de cinema, també durant les festes de Nadal!

divendres, 16 de desembre del 2011

Estrenes 2011: Desembre (III)



dissabte, 10 de desembre del 2011

11è Galliner de la temporada:
Les estrenes de la setmana
i Casablanca, com a film de la setmana!

Onzè Galliner de la temporada a Ràdio Cornellà...


... amb Julio Hernando i, per telèfon, Albert Rodríguez amb les estrenes de la setmana: Attack the block, Arthur Christmas, La fuente de las mujeres, Open 24h i Restless.

I, a la segona part, Jaume Vidal, des dels Pirineus, ha presentat Casablanca...


... i Quimet Cabeza, Francesc Aguilar i la resta de l'equip hem seguit la veta al cap de l'espai.

I dissabte següent, Misión imposible de Brian de Palma


Bon profit de ràdio de cinema!

dimecres, 7 de desembre del 2011

Estrenes 2011: Desembre (II)



dissabte, 3 de desembre del 2011

10è Galliner de la temporada:
Estrenes de la setmana
i Cabaret, de Bob Fosse!

Al desè Galliner de Ràdio Cornellà d'aquesta temporada...


... hem fet, a la primera part, un repàs força exhaustiu a les estrenes de la setmana, amb l'última realització d'Andrew Niccol...


... amb un Julio Hernando que n'ha vist aquesta i gairebé totes les altres, d'estrenes.

I, a la segona part del Galliner d'avui, el propi Julio ha presentat el film de la setmana:


No us perdeu el programa de dissabte vinent, amb la pel·lícula Casablanca, presentada per Jaume Vidal.

Bon pont i bon profit, de ràdio i de cinema!

divendres, 2 de desembre del 2011

Estrenes 2011: Desembre (I)



dissabte, 26 de novembre del 2011

9è Galliner de la temporada:
Barry Lyndon, presentada per Quimet Cabeza;
estrenes de la setmana i molts altres films!

En el novè Galliner de Ràdio Cornellà de la temporada...


... hem capgirat les seccions habituals, per la visita d'Adolf Sayol, que només podia estar-se una estona al programa, però que volia parlar, tant sí com no, sobre Barry Lyndon...


... i, per això, hem demanat a Quimet Cabeza que ens fés la presentació del film de la setmana a la primera part de l'espai d'avui... Un cop més, hem vessat unes quantes lágrimas de celuloide amb ell.

A la segona part del programa, amb la música encara de fons de Barry Lyndon, que ens ha portat Albert Rodríguez, Julio Hernando ha fet la crònica de les estrenes de la setmana; i Jaume Vidal ens ha regalat la seva saviduria habitual.

I dissabre vinent, Cabaret, un dels tres fascinants llargmetratges dirigits per Bob Fosse, amb presentació de Julio Hernando


Bon profit de ràdio i de cinema!

divendres, 25 de novembre del 2011

Estrenes 2011: Novembre (i IV)



dimarts, 22 de novembre del 2011

ATRACO... ¡EN 35 MM!

Bueno, ya estoy aquí dando un poco más de guerra, para luchar un poco contra mis propios fantasmas. Quizás me estoy haciendo viejo y gruñón, y por eso me quejo por todo...¡Pero es que no lo puedo remediar! Constantemente nos están robando, a todos, allí por donde caminamos: los bancos, por excelencia; y las empresas de telefonía móvil para qué hablar. En España, incluso, es donde se paga más caro el servicio de Internet, que a mi criterio y creo que el de muchas personas, debería de ser un mercado libre, y sólo “pagar por aquello que se descargue” (muy entre comillas)... Pero no me desvío más del tema, que a nosotros los cineastas lo que nos interesa es nuestro mundo de celuloide.

Últimamente hay una moda que a todos nos va muy bien, que consiste en el “compre tres y pague dos” (¡el 3x2, vaya!) de Carrefour u otros centros comerciales. O el “llévese dos pizzas y pague sólo una”... ¿A que a todos nos suena? Pues, ¡camaradas, esto no pasa en el cine! Todo lo contrario: Aquí, con el séptimo arte es “pague 2 -en algunos casos 3- y vea una”. Me voy a explicar mejor.

La moda es tan grotesca como para hacernos ir al cine dos veces para ver terminar la película. Por ejemplo, la última de Amanecer, de la saga Crepúsculo; o las dos últimas de Harry Pester -¡ay, perdón!- Potter, que ya no sólo son aburridas a matar y repetitivas a morir, es que además no aportan absolutamente nada al cine. Sobretodo las de Crepúsculo, que son lentas y ñoñas, y más curioso aún: ¿Cómo se puede hacer una peli de vampiros con tan poca sangre y con vampiros tan pijos? ¿Dónde vamos a llegar? ¿Dónde está nuestro Christopher Lee, o Bela Lugosi, para que les den caña a estos vampiros de Telenovela?

¡No nos pueden hacer esto! ¡Es una vergüenza! Tengo que aclarar que antes también pasaba, y os pongo un ejemplo: Cuando se rodó el celebérrimo Superman de Richard Donner, la primera y la segunda parte eran una sola película, y para que el metraje fuera coherente y creíble, tenía que durar unas 5 horas. Entonces, la productora reunió a Donner, decidieron que era demasiado, y -sobre todo porque era una película para que los padres llevaran a sus hijos- decidieron partirla en dos: Superman y Superman 2, para que fueran más llevaderas. Pero lo hicieron bien, con un principo y un fin en cada parte, con escenas extras, rodadas para darles un sentido de historia terminada, y que luego en la segunda parte tuviéramos la sensación de que era otra historia. ¡Narices! ¡Que te ibas del cine contento, porque habías disfrutado de una gran peli! A parte de que, concretamente éstas dos, fueron son unas grandes películas de aventuras.

Ahora ya no queda ese respeto por el espectador. Ahora, en pocas palabras, os vienen a decir: "o pagáis o no veis el final del desenlace". Hay una excepción, que son los dos Kill Bill, de Tarantino, más que nada porque eran dos obras maestras... ¡Pero, en definitiva, el fin fue el mismo!

En este paquete no pongo la saga del Señor de los anillos, porque éste fue un proyecto ya concebido así, adaptando la novela de Tolkien, que era imposible rodarla de otra manera si se quería hacer bien y -aunque para mi gusto eran la leche de aburridas- hacerlo así era un mal necesario para una producción de otra forma demasiado costosa. Aunque, bien pensado, no hay que rizar mucho el rizo para meterlas también en el paquete de las pelis-robo...

¡Con lo sencillo que hubiera sido hacer un bono para que las personas que fueran a ver todas estas sagas les costara un poco menos! ¡Pero no, a pagar y punto! Dos y tres veces por ver una sola peli.

Resumiendo, mis lágrimas de celuloide salen hoy porque ya no hay respeto por el espectador. ¡Nos toman el pelo! Y esto, antes de esta explosión capitalista, no pasaba. Recordad si no El padrino y El padrino II, o todas las de James Bond o los Harry el sucio y otras tantas, para las que no te obligaban a pasar otra vez por caja para ver el final. Salías contento del cine por haber visto una película en condiciones, y luego repetías con otras partes y ellos seguían ganando dinero, pero al menos te daban la opción de ir o no ir y no como ahora, que te obligan a pagar para verlas terminar.

NOTA: ¡CAMARADAS, NO SOY NADIE PARA DECIROS LO QUE TENEIS QUE HACER O VER, PERO SI NO OS SABE MAL PAGAR DOS VECES POR UNA MISMA PELICULA, AL MENOS EXIGID QUE LAS PALOMITAS SEAN GRATIS! O UN CAFÉ PARA NO DORMIROS... SIN MÁS, VUESTRO AMIGO CINEASTA 007.

¡Esto sí que es un vampiro, leñe!