(Cinema des del galliner és un programa del grup Panorames de cinema)

dijous, 13 d’octubre de 2011

Festival de cinema fantàstic de Sitges 2011: The Sorcerer and the white snake.

Tony Ching Siu-Tung, el director de la mítica Una història xinesa de fantasmes, ens ofereix, al costat de l'artista marcial i actor Jet Li, una fantasia de batalles màgiques ambientada en un orient mític.

En el present festival, el director Tony Ching ha estat guardonat amb el premi Màquina del temps, que va recollir abans de presentar la projecció de The Sorcerer and the white snake, el seu últim treball, que presenta a concurs en aquest certamen.

Ching va agrair el premi als assistents presents a l'Auditori de Sitges i va esmentar alguns detalls artístics del film, el qual està directament emmarcat en el gènere Wuxia. És típic de la cultura xinesa i es caracteritza per combinar les lluites d'arts marcials amb efectes especials on destaquen els elements del folklore xinès com són els seus éssers mítics, herois i llegendes. De fet, el conte de la serp blanca és molt popular en tota Àsia.

La història ens mostra una Xina llegendària, mística i mil·lenària on Jet Li interpreta un monjo sintoista que s'ocupa, amb els seus deixebles, a combatre i atrapar diferents dimonis que perjudiquen els éssers humans. Entre aquests éssers es troba la serp blanca, un poderós dimoni d'aspecte femení que s'enamora d'un jove herbolari a qui rescata d'una caiguda al riu provocada per una entremaliadura de la seva germana, la serp verda.

Portada pel seu amor, la serp adopta la forma d'una bellíssima noia que aconsegueix trobar i desposar el seu enamorat. Però les unions d'humans i éssers màgics mai arriben a bon fi, cosa per la qual el bruixot Fa Hai (Jet Li) haurà d'intervenir en l'assumpte.

Al film abunden uns espectaculars efectes especials que s'utilitzen per magnificar les batalles d'arts marcials entre els diferents personatges. L'espectador aficionat al anime i al cinema asiàtic en general reconeixerà elements comuns a aquest tipus de produccions, com poden ser les impossibles escenes de batalles amb conjurs, atacs o salts inversemblants. També són familiars els elements del folklore xinès com els esperits-guineu o la dona de les neus.

La bellesa dels escenaris és notable: bells pobles amb canals, muntanyes i rius abunden al llarg de tot el metratge. És una Xina que mai va existir com se'ns mostra, però no per això deixem de desitjar el creure en ella. A aquells als quals els va agradar La casa de les dagues voladores, Hero o La maledicció de la flor daurada -pel·lícules on el director Tony Ching coreografia les escenes d'acció-, aquesta nova producció, sens dubte, els agradarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada