En l'edició del festival de Sitges d'aquest any es recupera aquest clàssic del cinema B de ciència ficció comptant amb la presència del seu director, Luigi Cozzi.
Com el propi Cozzi (potser més conegut pel seu pseudònim de Lewis Coates) va reconèixer en la xerrada que va mantenir amb els assistents a la projecció, Starcrash (1979) va néixer com un projecte cridat a aprofitar el gran èxit que havia aconseguit en aquells dies la molt recent La guerra de les galàxies (1977).
L'argument no pot ser -sobretot vist avui dia- més simple: La bellíssima pilot Stella Star (Caroline Munro) i el seu navegant Akton (Marjoe Gortner) són dos contrabandistes de l'espai que, fugint de les autoritats, troben una nau de salvament a la deriva on un malparat supervivent els adverteix d'un perill que afecta tot el cosmos conegut.
Tot i que certs aspectes del film no han suportat bé el pas del temps, no deixa de tenir un encant especial, sobretot per aquells que la van gaudir ja en l'època en què va ser gestada. Alguns aspectes són totalment irreals o gairebé ridículs, fins i tot dins del context d'una pel·lícula fantàstica. No obstant això, no deixen de ser còmics, i amb aquesta mentalitat s'ha d'abordar el film. El director defensa que la seva idea original sempre va ser mostrar l'aspecte irreal propi dels contes infantils.
Luigi Cozzi, que en aquesta edició del festival ha rebut el Premi Nosferatu, va parlar de molts aspectes de la gravació de la producció, que també apareixen reflectits en el seu últim treball, projectat en la secció Brigadoon. Es tracta del documental Roma fantàstica (2010) en el qual parla d'autors i films del fantàstic italià. Per exemple, el personatge de Stella està inspirat en la Barbarella dels còmics i de Jane Fonda (noteu el gust de les dues heroïnes per lluir ajustats modelets). El personatge de Akton mostra certes habilitats especials, com per exemple, crear una espasa lluminosa, que ens recorda a certa ordre de cavallers d'una galàxia molt, molt llunyana. És particularment curiós per a l'aficionat descobrir en Starcrash a un jove David Hasselhoff, en una època prèvia al seu descobriment per al gran públic en la sèrie El cotxe fantàstic. No té desperdici el comentari del director a la pregunta de per què va escollir aquest actor. Segons explica, buscava algú que pogués interpretar a un príncep de conte de fades, és a dir, havia de ser ben plantat i, alhora, aparentar ser una mica ximplet.
També és graciosa l'anècdota que al final de la història el personatge de la protagonista i Hasselhoff acaben enamorats. Però mai arriben a besar-se, només es donen una casta abraçada... El motiu? El marit de l'actriu, Judd Hamilton, interpretava a Elle, un robot que acompanya Stella durant gran part del seu viatge. I aquest no veia amb bons ulls l'escena (on ell també intervenia), pel que al final el petó final es va haver de descartar.
Luigi Cozzi mostra altra de les seves fílies al llarg del metratge: La seva gran admiració pel mestre de la stop motion, Ray Harryhausen. Es pot apreciar en les escenes en què apareixen uns robots espadatxins (bastant rudimentaris, fins i tot per a l'època) o una gegantina estàtua vivent. De fet, Cozzi va pensar en Caroline Munro com a protagonista de la seva producció perquè la va veure actuar en un film que també feia servir la stop motion del seu ídol, concretament a El viatge fantàstic de Simbad (1974).
Tenim doncs, un film que segur que farà somriure de manera còmplice a qui la van veure fa ja alguns anys i, qui sap?, si bé potser les noves generacions passen per alt els petits detalls com un espai ple d'estrelles de coloraines, potser també passin una estona agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada